Menú
Entrevistem Mireia Grossmann, fisioterapeuta, fisiosexòloga i osteòpata, que impartirà un taller sobre sòl pelvià el 19 de febrer a la Garriga.
Mireia Grossmann és fisioterapeuta, fisiosexòloga i osteòpata. A través de l’art marcial Ju-jitsu i de la teràpia Shiatsu, va descobrir el seu interès pel cos i el moviment i va decidir estudiar Fisioteràpia. Va ser a la universitat on es va especialitzar en el sòl pelvià, una part del cos sovint silenciada. Durant 15 anys va dirigir l’Espai de Salut Alè, a Barcelona, un centre pioner en salut femenina. Ha escrit diversos llibres i ha rebut premis com a fisioterapeuta i com a divulgadora. A més, col·labora en mitjans de comunicació i imparteix cursos. A la Garriga, ha realitzat ja diversos tallers. Aquest any, en farà tres més: un sobre sòl pelvià el 19 de febrer, un sobre menopausa el 14 de maig i un sobre sexualitat el 17 de setembre. La podeu seguir a Instagram (@mireia.grossmann) i al web www.mireiagrossmann.com.
Perquè no es parla del sòl pelvià, aquesta part del cos tan important?
El món entre les cames és el tabú dels tabús. No només és la zona per on surten substàncies de rebuig, que no ens agraden i fan olors poc agradables, sinó que aquí s’ubica el sexe (tradicionalment). No hi ha cosa més tabú que el sexe. És una part del cos envoltada de silencis, de tòpics i de foscor.
Creus que hauríem de ser conscients ja des de nenes que cal tenir una bona salut pèlvica?
Sens dubte, els tabús i la desinformació s’inicien des de criatura, allà s’estableixen els rols. Ens escandalitzem quan una nena s’explora o es toca, però no ho fem quan ho fa un nen, això ho considerem normal…
Quin consell bàsic ens dones per cuidar-lo?
El més important és integrar-lo. La millor forma de fer-ho és mirar-lo, això vol dir, mirar-se amb mirall. Sembla fàcil, però no ho és. Quan ens mirem la vulva, a les dones se’ns aixequen tots els fantasmes: no t’agrades, et sents bruta… El tabú sobre els genitals femenins és molt profund. Això genera una desconnexió real amb la zona. Molts problemes de sòl pelvià sorgeixen d’aquesta desconnexió. Reconnectar amb la vulva i amb el sòl pelvià és una necessitat imperiosa. El cervell integra el que veu. Una zona desconeguda, no mirada, és gairebé impossible que el cervell pugui fer cap canvi. Mirar-se no és fàcil però és necessari. Fem-ho a poc a poc, acceptant que de bones a primeres no ens agradarem, perquè el que veiem està molt lluny de com creiem que hem de ser. L’estètica de les vulves la coneixem a través dels llibres d’anatomia i de la pornografia. Però els dibuixos d’anatomia i les actrius porno no presenten vulves reals, presenten vulves sense pèl i retocades. Presenten vulves infantils. Això és un perill enorme. A les persones ens agrada el que tenim costum de veure. Si només veiem vulves infantilitzades, aquestes seran les que ens agradin. Això és una aberració cultural i sexual i omple la consulta dels cirurgians plàstics.
Un altre tema tabú és la menopausa... com es pot trencar aquest silenci?
Els silencis es trenquen parlant i cridant, si convé. La menopausa porta un estigma duríssim i absolutament injust i injustificat. La menopausa s’associa a la vellesa i en la nostra cultura la vellesa és un valor molt negatiu. Tradicionalment les dones han estat valorades en funció de la seva capacitat reproductora. Aquest missatge, caduc i obsolet, es manté ben viu en el subconscient femení i col·lectiu. Les dones sentim que ja no servim com a dona.
A més, sumem-li que els canvis hormonals tenen com a diana la zona genital i molt sovint demanen un canvi d’enfoc del món sexual. Sumem-li també que ens allunyem dels canons de bellesa instaurats. Per si això fora poc, la transformació que vivim a partir del climateri ens convida a deixar de mossegar-nos la llengua. Passem de ser cuidadores amb paciència infinita a posar punts sobre les “i”…
Definitivament ens convertim en dones incòmodes. Això no interessa a la societat. Interessa més mantenir-nos amb el cap cot, sentint-nos molt malaltes i molt malament per distorsionar la pau de la llar.
Et dediques a fer visibles aquests temes que afecten sobretot la salut sexual femenina. Què reivindiques?
Reivindico que ja no és temps de foscor i de silencis. Reivindico que en l’era de la informació hi ha més desinformació que mai. La informació és poder, no regalem el poder sobre el nostre cos.
