Menú
Entrevistem Xavi Garriga i Cesc Baños, autors del documental Com un pare, sobre el procés de recuperació del toc manual de campanes a la Garriga.
Xavi Garriga i Cesc Baños són els fundadors de la productora PrismaFilms. Especialitzats en la realització de documentals, programes de televisió i vídeos corporatius, són els autors del documental Com un pare, sobre el procés de recuperació del toc manual de campanes a la Garriga. El film, estrenat al Cinema Alhambra el passat mes de juny, ha rebut el Premi al Millor Curtmetratge del Festival Gollut 2026 de Ribes de Freser i el premi a la millor direcció al Minority Language International Film Festival d'Itàlia. També va ser seleccionat al Festival Internacional de Cinema en Català de Roda de Berà i al festival Contra el silencio todas la voces de Mèxic.
Com neix la idea de fer el documental?
Doncs vam descobrir la història per una casualitat. Havíem de fer uns plans de dron del mercat i vam pensar que des del campanar es veuria bé. A través del mossèn Santi, en Víctor Rodríguez ens va obrir i després ens va explicar per què tenia les claus del campanar, i en aquell moment ens vam adonar que hi havia una història molt potent per explicar.
Compteu amb els testimonis de Dolors Fontserè, filla de l’últim campaner, i de l’actual grup de campaners de la Garriga. Què aporten al documental cadascú?
Tenim la gran sort de comptar amb el testimoni de la Dolors, que ens explica i ens connecta amb la història recent de la Garriga, quan encara era molt rural i la vida de poble era molt diferent de l’actual. Els seus records ens ajuden a entendre el perquè de les campanes i potencien el valor patrimonial que tenen. I el grup de campaners ens fa adonar de la importància de preservar aquest llegat, que, com bé diuen en el documental en Víctor i en Fèlix
de Blas, ens dona identitat com a poble en un moment de creixement tan gran.
En el documental es parla del patrimoni immaterial i de la transmissió de coneixement. Quins són els valors que en volíeu destacar?
El tema de fons del documental és la recuperació d’una tradició i la reivindicació que, tot i semblar d’una altra època, és totalment necessària en l’actualitat. Perquè quan un poble sap d’on ve, pot triar amb més criteri cap a on vol anar. També vam voler entrar en el terreny emotiu, mostrant que, recuperant aquesta tradició, la Dolors es retrobava amb el seu pare, que al final és l’autèntic protagonista de la història, l’última persona coneixedora dels tocs de campana de la Garriga.
Com heu viscut el premi al Festival Gollut i l’estrena a l’Alhambra?
La veritat és que cada selecció de festival ho hem viscut ja com un premi. El fet de ser entre els millors que es presenten ens fa molta il·lusió, perquè veiem que, tot i ser una història sobre el campanar de la Garriga, també té un component universal que fa que connecti amb qualsevol persona del món. I el premi del Festival Gollut ens ha reafirmat precisament això: que una història molt local pot connectar més enllà del seu origen. A més, ens fa especial il·lusió perquè competíem amb peces de ficció i el premi també és una manera de reivindicar el documental com a gènere cinematogràfic. Però el que ens ha fet moltíssima il·lusió és l’estrena a l’Alhambra. Perquè la gran majoria de garriguencs ho tenim molt naturalitzat, però el fet de poder tenir un cinema com el que tenim al poble és un luxe! I fer l’estrena i omplir-lo de gom a gom, per nosaltres, va ser una gran satisfacció i motiu d’orgull.
On podem veure Com un pare?
De moment, degut al fet que encara està en recorregut de festivals i molts ens demanen exclusivitat, no el podem tenir en obert a cap plataforma de vídeo, però de seguida que puguem el pujarem a YouTube i compartirem l’enllaç. Ho anunciarem a través d’Instagram (@prismafilms). Però properament es tornarà a projectar a l’Alhambra, amb motiu de la presentació del festival Entre Artistes, organitzat per Mirada la Garriga (@mirada.lagarriga), el dia 9 d’octubre.
