Menú
Entrevistem Xevi Bayona, arquitecte i artista, qui, juntament amb alumnat de les escoles de la Garriga, ha creat el projecte d’art efímer que decorarà la plaça de Can Dachs aquest Nadal i que s'inaugura aquesta tarda.
Parla’ns del projecte que esteu preparant amb les escoles de la Garriga de cara al Nadal.
És un projecte participatiu. Sovint les ciutats encarreguen els llums de Nadal a una empresa, les pengen i no hi ha cap implicació ciutadana. Amb aquesta proposta volem demostrar que la ciutat no només la fan els ajuntaments, sinó que també podem participar i fer coses com a col·lectiu.
A la plaça de Can Dachs, aprofitarem el cablejat existent per crear una peça extensiva d’uns 25 m² d’on penjarem pètals de cel·lofana, inspirats en el nou logotip de la marca ciutat i en quatre colors. Hi haurà unes 600 peces que, un cop col·locades, no es veuran individualment, sinó com un conjunt extensiu, formant una gran superfície de colors. De dia filtraran la llum del sol, i de nit, amb petites bombetes, recrearan també aquest cel de colors.
La gràcia no és tant l’acabat de cada peça, sinó que es tracta d’un projecte participatiu. Cada peça serà feta per un infant i ningú sabrà quina en concret ha elaborat, però tots hauran sumat per formar part d’un muntatge de gran format.
Com dius, la nova marca ciutat de la Garriga ha estat el punt de partida. Què t’ha semblat com a font d’inspiració?
Ens va semblar una referència molt adequada. La nova imatge de la Garriga té una estructura prou senzilla per treballar-la en un taller d’un sol dia, però també és prou complexa perquè tingui la seva gràcia a l’hora de muntar-la a l’espai públic.
Quina atmosfera es vol crear?
Busquem generar una atmosfera de llums i colors filtrats, amb superposicions de colors. Però, sobretot, volem crear una atmosfera social. Quan els infants vagin a la plaça i puguin dir “jo he fet això”, experimentaran el valor de la participació i de la pertinença, d’haver format part d’un procés. I també les seves famílies. Aquests projectes fan que mirem les coses de manera diferent: fem col·lectiu i fem cultura.
Les instal·lacions efímeres amb la llum com a protagonista són una de les teves especialitats. Quines possibilitats artístiques permeten aquest tipus de projectes?
L’arquitectura efímera és un espai entre l’art i l’arquitectura. L’arquitectura permanent posa límits als espais per fer-los habitables, per ser-hi físicament. Estem molt acostumats que les coses han de ser permanents i és molt important com ens afecten aquests espais com a éssers humans. En canvi, amb les instal·lacions d’arquitectura efímera, la durabilitat de les coses té un altre sentit i podem fer coses que d’una manera permanent no podríem fer. Si aquestes peces fossin permanents, ens en cansarien ràpidament. En canvi, quan duren un mes en una plaça, adquireixen un altre sentit, fan que ens fem preguntes i converteixen la ciutat en un laboratori on es poden assajar noves formes d’espai públic: una pèrgola pot donar ombra i llum filtrada a l’hivern. Hi ha moltes preguntes que podem fer d’una manera efímera que no podríem fer d’una manera permanent.
