Menú
L’Ajuntament de la Garriga ha posat en marxa un pla per combatre l'edatisme al municipi, amb accions de sensibilització, activitats als centres educatius i la recollida de dades vivencials.
D’una banda, s’han realitzat tres xerrades, de la mà de la Fundació Avismón, adreçades a personal municipal, gent gran i per a tota la població, amb l’objectiu d’identificar pràctiques edatistes i aprendre a combatre-les.
Per a les escoles, es farà una representació teatral adreçada a tot l’alumnat de 5è de primària, amb dinàmiques de reflexió.
Per tal de fer una tasca continuada, a més, s’ha creat un baròmetre per recollir indicadors sobre la percepció de l’edatisme entre la població de la Garriga. L’objectiu és recollir informació rellevant sobre l’efectivitat de les accions, especialment en la conceptualització i identificació de l’edatisme, per facilitar el disseny de futures polítiques i plans municipals.
Entrevista a Ester Pascual, coordinadora de l'Àrea Social i Voluntariat de la Fundació Avismón
Què és l’edatisme?
Es la discriminació per edat, patida actualment per la gent jove i la gent gran. El trobem a tots els àmbits: institucional a nivell d’atenció, d’ajudes...; en l’entorn familiar i en el social.
També hi ha l’autoedatisme, una idea preconcebuda, alimentada per estereotips i prejudicis. Quan ens fem grans ens els apliquem a nosaltres mateixos. Això fa que ens auto limitem.
Hem interioritzat tant pràctiques edatistes que no som conscients que les exercim?
Totalment. Les idees preconcebudes sobre què és fer-se gran, què es pot i no es pot fer, ens acompanyaran tota la vida.
L’entorn també ens marca. Ara hi ha la tendència que ens hem de fer grans semblant joves, fent esport. A nivell polític també hi ha un biaix, per exemple, molts nous medicaments de malalties que ens trobarem no es proven en persones de més de 65 anys.
Tot això va influint socialment.
Com podem combatre l’edatisme?
Primer n’hem de ser conscients, com ha passat amb el feminisme o el racisme. Llavors, podem fer petites coses: deixar de riure amb segons quins acudits, no parlar a la gent gran com si fossin infants, no decidir per ells o elles...
