Menú
A partir del s XVIII a la Garriga emergeixen cases de banys on les persones que estaven malaltes de l’alta societat podien aprofitar els beneficis mineromedicinals de tècnica del bany immergint el cos en aigua termal.
La primera casa de banys de la Garriga que va oferir allotjament va obrir al 1840 quan en Joan Blancafort, al seu hostal conegut com a “L’Establiment” amb capacitat per 200 persones hi va posar quatre banyeres amb aigua termal. Regentat després pel seu fill Antoni Blancafort aviat va adquirir certa fama sota el nom de Balneari Blancafort.
Els Banys Martí va ser el segon balneari de referència, endegat el 1876 per Josep Martí i que més endavant va ser adquirit per Adjutori Blancafort, germà del propietari del Blancafort. La família, coneixedora del negoci dels banys, va ajudar al seu creixement arribant a tenir 36 habitacions. En finalitzar la guerra va passar a anomenar-se “Termas Victoria”, però més endavant va prendre el nom actual de Termes la Garriga.
A finals del s. XIX la Garriga s’associa al termalisme i la salut, arribant a funcionar sis balnearis que atreuen a l’alta societat barcelonina.
Sota influència de modes europees els balnearis es veuran com espais de salut, però també com espais per a l’esbarjo i per viure de forma hedonista, gaudint dels estatus al que pertanyen. És el moment en què es sofisticaran i començaran a oferir tractaments, menjars i serveis d’alta qualitat per a la seva clientela.
També seran espais on s’organitzaran tertúlies de societat culturals o científiques organitzades per entitats culturals i pels estiuejants residents a la colònia de Barcelona. Jacint Verdaguer, Narcisa Freixas, Eugeni d’Ors o Josep Maria de Segarra; de l’arquitectura com Josep Puig i Cadafalch o Lluís Planas i de la vida política com Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó o el general Primo de Rivera seran algunes de les personalitats que varen gaudir del termalisme de la Garriga.
